POR FIN

Todos los que alguna vez me han pedido mi opinión sobre qué maratón correr, saben que mi maratón preferido es Barcelona. Creo que el recorrido es idóneo para ir rápido si el clima acompaña y sólo faltaba que viniese a correr algún atleta con hambre de gloria. Y por fin ha llegado el dia, por que además, se ha cumplido la otra premisa necesaria: un buen grupo de atletas con ganas de ir deprisa y no esconderse. Resultado: el ganador, Jackson Kotut ha batido el récord de la carrera con 2h. 07' 30'', seguido de Félix Keny a 7'' y el tercero ha hecho 2h. 08' 45''. Y no sólo eso sinó que los 6 primeros hubiesen batido el récord que desde 1998 tenía Abdeslam Sherrock con 2h 09' 48''. De golpe también se ha convertido en la maratón más rápida disputada nunca sobre suelo español, honor que tenía la maratón de Donosti del 2002, que además fue donde yo batí mi récord de maratón ( 2h. 38' 37''). Felicitar a la organización y a la ciudad de Barcelona ya que se merecían este día y también al director de la maratón Bep Solé.

Comentarios

Miquel ha dicho que…
M'agradaria saber quants d'aquests atletes amb gana de glòria i ganes d'anar depressa han vingut sense cobrar. La marató la fan gran els atletes populars no el kenià i etíop de torn que un dia corren aquí i el proper en qualsevol altra banda. Preferiria que tots els diners que dediquen a ells els dediquessin a l'atleta popular que és el qui paga i no pas poc.
JORDIFER ha dicho que…
Suposo que cap dels 10 ó 15 primers no hauran vingut de gratis. És la seva feina, no ho oblidem. I no crec que aixó sigui contrari a que als populars ens continuin tractan bé. Per aconseguir una marató multitudinària i acullidora és obligatori tenir bones marques. O tornar a una marató de mil corredors i continuar sent "bitxos raros". De totes maneres totes les opinions són bones. JORDIFER


















´
Anónimo ha dicho que…
Són 2 atletismes diferents, però tots dos són igual de vàlids. I fins ara un d' aquests 2 atletismes, el professional, era nul a Barcelona. Desanimava una mica veure que a qualsevol ranking Barcelona no existia.
Per mi ara només queda un repte: que entre aquests corredors capdavanters i hagi els millors europeus (i si pot ser espanyols), no només africans.
Jordi Martí

Entradas populares